01/05/2022
Us explico una coseta de mi?
Aquest llibre de Konrad Lorenz va caure a les meves mans quan jo deuria tenir 16 anys. Aquest llibre em va fer desitjar ser etòloga algún dia i em va fer omplir les meves estanteries de Lorenz, Durrell, Timbergen, .... Somnis! Somnis que la vida deixa en un marge del camí, quan prens un trencant que no has triat tú i que et desvia completament d'allò que somniaves ser.
Fa temps vaig deixar alguns d'aquests llibres a una noia que començava la carrera de veterinaria, amb el desig d'encomanar-li la inspiració que havien sigut per mi. I mai me'ls va tornar. Des de llavors recomano llibres, però no en deixo mai cap.
Avui en un mercadillo he trobat al Lorenz dels meus inicis i m'he afanyat a llegir aquell primer capítol que narra com es podien haver trobar homes i xacals per primer cop. I altres tresorets amb fulls de paper: un d'aromateràpia i un altre molt ben il.lustrat amb fotografies de comportaments canins.
No deixeu anar mai els vostres somnis! Potser una etòloga frustrada acabarà essent una perruquera canina molt pendent dels senyals, del comportament, de les pors, del llenguatge dels seus clients peluts.
Qui sap! Potser la meva vocació frustrada ha esculpit la meva actual professió, per fer les coses a la meva manera, amb el meu sistema, amb consciència, observant, estudiant i (allò que sempre he fet) estimant els peluts.
