23/10/2026
🟦 EN ADOPCIÓ 🟦
La MALLORY ja no pot aguantar més i us ha escrit una carta.
Teniu dos minuts per llegir-la i compartir-la?
“No sé que va passar, només que un dia el meu humà no va tornar a casa. Vaig escoltar que havia tingut un accident, no sabia que volien dir. El que sí vaig entendre és que ningú es volia ocupar de mi, ni del meu company Mike. Nosaltres també el trobàvem a faltar, però a ningú li va importar.
Encara no teníem 2 anys quan ens van portar a tots dos al refugi i ens van deixar en una gàbia. D’això ja fa més de 5 anys.
No va ser fàcil, però poc a poc em vaig adaptar a la nova situació. Em van prometre que seria temporal, que era una gosseta molt maca, amorosa i joveneta i aviat vindria a buscar-me una nova família.
Així que suportava la calor de l’estiu, el fred de l’hivern i les hores de soledat amb l’esperança que un dia arribaria la meva oportunitat si seguia tenint una mica més de paciència. Sempre tenia preparat el millor somriure per les visites.
Però les famílies sempre paren davant d’altres gàbies i les poques persones que han preguntat per mi en tots aquests anys, han acabat escollint gossetes més joves, més mones, menys negres i menys ‘potencialment perilloses’ que jo.
Crec que m’estic enganyant, el temps passa i les promeses no es compleixen per mi. He vist marxar centenars de gossos que ara tenen una vida feliç. Fins i tot el Mike m’ha deixat sola.
No sóc una ignorant, amb tants anys aquí he vist què els passa als gossos com jo. Morim a les gàbies sols o, si tenim una mica de sort, acompanyats per algun voluntari.
Des de la gàbia tenim molt temps per observar-ho tot. Algú deixa de sortir al pati amb tanta energia, ja no vol jugar, l’olor de malaltia s’escampa per tot arreu, les visites de la veterinària són més freqüents i després RES.
Una gàbia buida, impotència i tristor.
Ja no sóc una gosseta jove i el futur em fa molta por. Enteneu que no vulgui acabar els meus dies així? Ningú voldria.
De petita vaig ser feliç, però fa tants anys que ja no ho puc recordar per consolar-me quan els dies es fan massa llargs.
Creieu que tornaré a tenir una vida de veritat o em dono per vençuda i deixo de lluitar? Ganes no me’n falten. Cada cop estic més cansada.
Ajudeu-me, si us plau!”
La MALLORY és una gossa normal, que porta més de cinc anys tancada i necessita una família o persona comprensiva que li torni a ensenyar com és el món fora d’una gàbia.
És una gossa adulta, negre i necessita llicència, però també és una gossa increïble, mitjana, simpàtica, activa i juganera, que necessita una oportunitat igual que respirar. Demaneu-nos més informació.
També trobareu més detalls a
I no us oblideu de compartir-la i deixar-li missatges bonics si la voleu ajudar de veritat.
La MALLORY us dona les gràcies pel vostre temps ❤️
