
11/06/2025
SAR I THOR
Us volem contar la història d’aquests dos g*tets víctimes de la irresponsabilitat i crueltat humana.
El THOR, un g*tet taronja bo i confiat, vivia amb unes persones que ell creia que se l’estimaven però (presumptament) el van abandonar en una colònia de Lleida on es devien pensar que allí estaria alimentat (pràctica molt comú per netejar-se la consciència els delinqüents (perquè és un delicte) que abandonen g*ts). Com és normal, els g*ts de la colònia, al ser un g*t foraster, el van atacar i el van ferir. Al dia següent, el van trobar amb un costat de la cara inflat, mort de por i amb uns nens (amb una educació pèssima) tirant-li pedres. Ara està al refugi, curant-li la ferida que se li ha fet al rebentar-se-li la part inflada de la cara i curant-li les ferides del cor. Ell ha tingut sort perquè té l’oportunitat de que una bona família l’adopti i pugui ser feliç. Per cert, quan el vam portar al refugi encara tenia la marca d'haver portat collar.
El SAR no ha tingut la mateixa sort. El van trobar a Alcarràs al mig del carrer amb un estat molt, molt lamentable. El vam portar al veterinari perquè tenia dos mossegades de gos al coll que tenien entrada i sortida. Va està ingressat i li van fer totes les cures i tractaments necessaris. El vam portar al refugi per seguir el tractament però, lamentablement, no ha superat la infecció que tenia degut a les ferides i ha mort. La gent que ell creia que era la seva família (uns altres pressumptes delinqüents), l’han traït, l’han deixat tirat com si fos una deixalla, el que ha provocat la seva mort de la que aquests sers menyspreables, que ell segur que hi confiava totalment, en són els culpables.
Amb tot això cap dels dos ajuntaments (Lleida i Alcarràs) ha fet res (com molts ajuntament d'altres pobles i ciutats), quan és la seva obligació vetllar pel benestar dels animals que estan als carrers de les seves localitats.
Estem fins als nassos de veure patir animals que han sigut el caprici d’algú que després se n’han cansat. A aquesta gentussa els hi recomanaríem que es compressin un animal de joguina perquè al menys aquests no tenen sentiments ni pateixen i si un dia se’n cansen el poden llençar al contenidor.
NOTA: Hem pixelat les imatges per no ferir sensibilitats