¿Qué es el sitio web?

https://www.facebook.com/101993318227820/

DeRutes.cat, Cervelló (2026)

09/09/2021

Mas Pitarra (3/3)

Seguint la mateixa línia, però més avall i a l’altra banda del camí, es troba el Mas Pitarra. Es tracta de l’antiga rectoria que el dramaturg Frederic Soler (Serafí Pitarra) va comprar i restaurar l’any 1880. L’estada en aquesta casa li va servir d’inspiració per escriure “La creu de la masia” i “la Pubilla de can Pi”.
El creador del teatre català modern, l’autor que va fer que els catalans i les catalanes del segle XIX es cargolessin de riure amb l’humor gras de les seves “gatades” devia petar la xerrada sota l’ombra amable de l’eucaliptus amb la seva colla d’amics: C. Roure, V. Almirall, E. Vidal i Valenciano o A. Mestres. Unes tertúlies en què devien recordar les atzagaiades que van fer de joves i, al mateix temps, l’empenta que havien donat a la Renaixença literària. Poc podien sospitar que tot aquell món que havien ajudat a construir, un segle i mig després, estaria cobert per la boira de l’oblit, com la garriga que s’escampa per l’antic mas. Unes ruïnes i una degradació que en aquest cas només s’expliquen per la incúria i la indiferència de la societat actual pel patrimoni històric i cultural.

09/09/2021

Santa Maria de Cervelló

A sota del castell, en un replà del penyal, s’aixeca l’església de Santa Maria de Cervelló. Un edifici romànic d’una elegància austera, amb un atrevit cimbori octogonal que apunta desafiant al cel i un interessant portal renaixentista. Es tracta d’un conjunt harmònic que es fon amb naturalitat amb el paisatge de l’entorn. Una lluita eterna entre la vermellor del gres que surt del rocam per perfilar l’església i el blau del cel que es perd en l’horitzó marí.

09/09/2021

Castell Cervelló (1/3)

Les ruïnes del castell de Cervelló són un testimoni mut de les grans transformacions que ha sofert la plana del Llobregat des de fa més de mil anys. Baluard defensiu d’una terra de frontera que es disputaven cristians i sarraïns, i, posteriorment, possessió dels Cervelló, una de les grans nissagues comtals de la Catalunya medieval.

Però les relacions dels Cervelló amb els comtes de Barcelona no sempre van ser plàcides. Sense anar més lluny, Jaume I va haver d’imposar la seva autoritat manu militari després d’assetjar i prendre la plaçal. Després de vicissituds diverses, el castell va fortificar-se novament i va recuperar una certa importància estratègica. Per això, Felip V va fer enderrocar-lo i va convertir-lo en un símbol eloqüent de la història del país i en un interrogant obert sobre el seu futur.

24/04/2021

Un jardí vora el mar: El mas del Sol (3/3)

Una prosa que és una pura joia lingüística, una adjectivació que embolcallarà per sempre més aquests rocams i farallons. Per això, quan a la dècada dels quaranta l’industrial Ferran Rivière de Caralt va comprar-hi cinquanta hectàrees de terreny per construir-hi un jardí botànic, només li podia posar el nom de Pinya de Rosa. El conjunt continuava sent d’una bellesa enlluernadora, un jardí amb més de 7000 espècies tropicals, hivernacles i un mas d’estil noucentista, el mas del Sol, dissenyat per l’arquitecte R. Duran i Reynals.

Un racó paradisíac que amb els anys va ser declarat paratge natural d’interès nacional (2003) i va canviar de mans. Pinya de Rosa passava a ser també un paratge cobejat per l’especulació, sempre a l’aguait per bescanviar el patrimoni natural del passat per guanys econòmics immediats. Refractària a la bellesa i insensible a la cultura i la història, l’especulació urbanística continua sent una amenaça per Pinya de Rosa, i la degradació del part del jardí i del mas del Sol un signe visible i preocupant: salvem Pinya de Rosa.

18/04/2021

Un jardí vora el mar: Ruyra i cala s’Agulla (2/3)

Per aquells mateixos anys, l’escriptor blanenc Joaquim Ruyra retratava amb la seva prosa refulgent i impressionista els racons d’aquesta costa. Concretament, el llibre Pinya de Rosa inclou una narració –Jacobé- que té per escenari aquests rodals: “M’interno pel corriol que voreja els penya-segats de la costa. És un viarany que serpeja arran del precipici i en alguns punts ressalta de la roca talment com el relleix d’una cornisa al cim d’un altíssim muradal (...) Per fi assoleixo un saplanet format al cim d’un gros penyal que torreja mar endins, i m’hi aturo a descansar. La tarda és coberta i ombrívola. El cel no pot ser més brúfol (...) Dues gavines volen a sota meu, ara remuntant-se, engrossint-se, tapant una bona porció d’espai amb llurs alasses blanques; ara abatent-se, enfonsant-se, empetitint-se fins a confondre’s, com dos barrallonets més, amb els barrallons d’escuma que el rompents escupen en l’aire. Allà baix, quina revoltura d’aigües”.

17/04/2021

Un jardí vora el mar: Pinya de Rosa (1/3)

No sabem si quan Ferran Agulló va treure’s del barret la idea de batejar la part del litoral català que va de Blanes fins a Banyuls amb el nom de Costa Brava tenia al cap aquests racons blanencs. En qualsevol cas, estem segurs que l’any 1908, quan el periodista i gastrònom català batejava aquestes cales amb aquest nom, tenia davant seu un paradís, una comunió única de rocams abruptes, farallons batuts per les onades escumejants i un horitzó marí infinit sota un cel d’un blau intens.

05/04/2021

Un paradís a tocar de Barcelona: el Delta del Llobregat (2/2)

Quan el paludisme va desaparèixer del delta, s’hi va abatre un nou flagell, el progrés desaforat i irreflexiu que el malmet i el fereix de mort: aeroport, autovies, carrils de tren, polígons industrials, ampliació del port, i una especulació urbanística desbocada que destrueix els equilibris naturals i gairebé la continuïtat de l’ecosistema.

L’amenaça es manté encara avui dia, però l’augment de la consciència mediambiental ha permès recuperar i protegir espais que semblaven inexorablement abocats a la degradació, sinó a la desaparició definitiva. Actualment, els avions continuen sobrevolant el delta, els vials ferroviaris i automobilístics continuen esquinçant el territori, i la destrossa urbanística no té retop, però hi ha indrets que encara conserven l’encant bucòlic d’una pintura romàntica.

Retalls d’una bellesa secreta, en un espai perfilat per sèquies i canyissars, puntejat per jonqueres i orquídies on encara és possible sentir el cant de la mallerenga, contemplar el vol dels ànecs de coll verd o descobrir la presència aristocràtica dels flamencs que acoloreixen l’últim tram del Llobregat. Encegats per aquest mosaic acolorit de vida natural, podem arribar-nos a l’antiga caserna dels Carrabiners o a la casa del Semàfor des d’on podem guaitar la mola de Montjuïc i imaginar un horitzó en què, per sempre més, progrés i sostenibilitat mediambiental vagin de bracet.

05/04/2021

Un paradís a tocar de Barcelona: el Delta del Llobregat (1/2)

Durant milers d’anys, el Llobregat ha anat transportant quantitats ingents de sediments. De manera infatigable, el riu ha anat abocant llims, sorra i argiles que han acabat formant una plana extensa, que uneix el massís del Garraf i la muntanya de Montjuïc. Una obra gegantina, feta per un treballador tenaç que durant segles ha anat modulant la forma del delta i n’ha perfilat les platges, dibuixat els estanys, adobat el sòl.

I és que el Llobregat és un riu treballador, ho reconeixia Joan Santamaria quan el descrivia com un “brau, un incansable, un sac de feina (...) des que es desperta a Castellar de N’Hug fins al Pla de Barcelona, la seva vida és un tragí (...), la seva planeta és treballar.” Un pencaire, en diríem avui, un pencaire inesgotable que va crear un paradís a tocar de Barcelona: el Delta del Llobregat.

Però, no tothom va entendre la importància del llegat rebut. A mitjan segle XIX els arrossars van convertir aquestes terres en un indret insalubre, infestat de mosquits que transmetien el paludisme; un flagell que delmava la població del delta i que fustigava els carrabiners que feien guàrdia a la caserna de la platja. De fet, el Prat era conegut com al “poble de les febres”.

09/02/2021

Montsegur. Els últims càtars.

El nom de Montsegur va lligat a la resistència dels càtars occitans. La fortalesa va esdevenir un dels darrers refugis dels anomenats bons homes que van patir un setge implacable per part d’una host de 10.000 homes, comandada per Hug d’Arcis, senescal de Carcassona.
Però, encimbellat damunt el pog, el castell resultava inexpugnable, malgrat els atacs continus i la superioritat dels assetjadors francesos. A més, un escamot de catalans, capitanejats per Bernat Alió, va aconseguir d’introduir-hi queviures per continuar la resistència.
Malgrat tot els esforços, els mesos passaven i l’estiu avançava. La calor es feia insuportable i amb l’escassetat d’aigua, la resistència s’afeblia. Per això, Ramon de Parella va haver d’acceptar la rendició. Homes i dones evacuen el castell i en filera s’adrecen cap al prat, que serà conegut a partir d’aquell dia com a Prat dels Cremats.
Una foguera immensa els espera. Els dos-cents quinze càtars caminant en silenci cap al sacrifici quan la nit s’abat definitivament sobre Occitània. Les flames de l’odi destrueixen un món de tolerància, fe i convivència que desapareix per sempre més. Només un petit grup de càtars ha aconseguit fugir i endur-se els tresors dels bon homes. Potser eren els béns materials de l’església càtara o potser només els seus pergamins i llibres sagrats. Diuen que els van amagar a les coves de Sabarthès on molts creuen que encara hi deuen ser.
Sigui com vulgui, quan visitem Montsegur, revivim de nou l’epopeia d’aquells homes i dones víctimes d’una intolerància cruel i despietada. I amb el seu record recuperem bocins d’aquell tresor de pau, convivència que ha esdevingut símbol de la lluita contra qualsevol forma de repressió. Tot un llegat que, passats vuit segles, continua ben viu.

.cat

11/12/2020

El Solsonès: Ardèvol (2/2)
La història de la Torre d’Ardèvol es remunta al segle X, quan es va construir una torre de guaita rectangular per reforçar la frontera amb les terres sarraïnes. Al segle XI-XII se’n va bastir una de circular al voltant que va esfondrar-se el 1932, però de la qual encara es conserven les traces a la base. Malgrat tot, el conjunt segueix sent imponent, una romanalla comtal que desafia, altiva, el pas del temps, més de mil anys d’històries.
Una d’aquestes històries té a veure amb les guerres carlines i els Tristany, en concret, mossèn Benet i el seu nebot Rafael. Ambdós eren fills del mas Tristany d’Ardèvol. Una masia fortificada situada damunt d’un petit promontori rodejat de conreus i obagues, que es va convertir en un fogar carlí irreductible. Mossèn Benet va arribar a ser mariscal de camp i un dels caps carlins més notables de la primera guerra Carlina. Però, la sort li va girar l’esquena en el decurs de la segona guerra en què va ser fet presoner i afusellat al firal de Solsona.
Seguint la petja de l’oncle, Rafael Tristany va participar en totes les conteses carlines del segle XIX. Gran estratega militar, va defensar la causa carlina amb lleialtat i coratge i va arribar a ser nomenat capità general de Catalunya a les acaballes de la tercera guerra Carlina. Va morir a Lorda (1899), però el renom que havia assolit entre els seus va fer que les seves despulles fossin les traslladades amb tots els honors al cementiri d’Ardèvol el 1913.

11/12/2020

El Solsonès: terra de carlins (1/2)
Le serralades i els turons meridionals del Solsonès van ser l’escenari d’enfrontaments sagnants durant les guerres carlines. En una societat convulsa i sacsejada pels canvis en els formes tradicionals de vida, el Solsonès va esdevenir un irredempt territori carlí. Una petjada que encara es pot resseguir per aquestes contrades a través d’alguns testimonis històrics d’aquell conflicte.
Després de durs enfrontaments, els liberals van aconseguir el control de Solsona, però calia garantir-ne l’avituallament que només podia fer-se a través del camí que unia aquesta ciutat i Cervera, i que passava per Peracamps. Aquest indret era el reducte des del qual les forces carlines emboscades atacaven les columnes liberals. Entre finals de 1839 i l’abril de 1840 els enfrontaments hi van deixar milers de víctimes. La victòria final del general Van Halen sobre les tropes carlines li va valdre la distinció de comte de Perecamps.

08/11/2020

La Col·legiata d’Àger
La vall d’Àger es troba en ple Montsec, limitada pels congosts de Terradets i Mont-rebei, una natura exuberant, un paratge paradisíac i una història fascinant que podem resseguir de la mà d’Arnar Mir de Tost i Arsenda de Tost, dos personatges excepcionals de l’any mil.
Arnau Mir de Tost va ser un guerrer hàbil i un estratega astut, conegut per alguns com el “Cid català”. Convençut que la clau de volta per a l’expansió dels territoris cristians cap a la vall del Segre passava per la conquesta d’Àger, va posar mans a l’obra amb fermesa i coratge. Però, es tractava d’un bastió inexpugnable i va caldre esmerçar-hi enginy i esforços ingents.
Per tirar endavant aital gesta sempre va poder comptar amb Arsenda o Arsenda, amb ell. Perquè sabem que era una dona amb empenta, intel·ligent i culta. Tant és així que la seva signatura apareix en tots els documents al costat d’Arnau Mir. O sola en el seu testament, un text que ens permet intuir el caràcter d’aquesta dona singular i la peculiar relació que mantenia amb Arnau Mir a qui llega el joc d’escacs de cristall de roca que posseïa. Ens els podem imaginar jugant-ne una partida, asseguts al seu castell d’Àger, sota la imponent mola del Montsec, parlant dels seus projectes, de la vida i de la mort. Una partida entranyable, executada per una parella singular que ens continua fascinant mil anys després.

DeRutes.cat

09/09/2021

09/09/2021

09/09/2021

24/04/2021

18/04/2021

17/04/2021

05/04/2021

05/04/2021

09/02/2021

11/12/2020

11/12/2020

08/11/2020

Dirección

Página web

Notificaciones

Atajos

Compartir